Tipus | periòdic |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | Castellà |
Data d'inici | 18 de març de 1875 |
Data de finalització | 18 de juliol de 1936[1][2] |
Director | Cándido Nocedal[3] Ramón Nocedal[4] Manuel Senante y Martínez (1907-1936)[5] |
Fundador | Cándido Nocedal |
Lloc de publicació | Madrid |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Format de periòdic | diari |
Àmbit | Espanya |
Tiratge | 5.000 exemplars |
Identificadors | |
ISSN | 1130-8494 |
OCLC | 436573065 |
El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».[6] Va ser fundat per Cándido Nocedal i va publicar el seu primer número el 19 de març de 1875.[2] Ha estat considerat mitjà de difusió del Partit Catòlic Nacional,[7][6] agrupació política fundada el 1888, i a partir de 1932 de la Comunió Tradicionalista.[8]
La seva ideologia ha estat titllada d'«ultraconservadora»[9] i «integrista»;[10] de fet, ha estat descrit com a «exponent del més radical integrisme vuitcentista».[11] Segons Hibbs-Lissorgues, El Siglo Futuro va prendre com a model la premsa ultramuntana francesa, en especial el periòdic L'Univers de Louis Veuillot.[12] Als seus inicis es va mostrar contrari a la restauració borbònica, postura que més tard mantindria igualment respecte a la Segona República.[13] El periòdic ha estat inclòs dins del grup de publicacions «germanòfiles» durant la Primera Guerra Mundial[14] i més tard es considera que va estar a favor dels governs de Hitler i Mussolini.[15] Se l'ha considerat un dels principals promotors de les manifestacions antiliberals de l'època.[16] La publicació va desenvolupar una campanya antijudeomaçònica durant la Segona República Espanyola[17] Destaca una secció setmanal publicada entre 1935 i 1936 sota el títol «Pàgina crítica sobre sectes», on es recollien atacs contra la maçoneria, a més de relacionar aquesta organització amb el judaisme,[18] i presentar ambdós com a «enemics d'Espanya».[19] Durant aquest període republicà no va superar un tiratge de 5000 exemplars.[20]
En El Siglo Futuro col·laboraren al llarg dels seus seixanta-un anys d'història autors com Manuel Sánchez Asensio,[21] Francisco Navarro Villoslada, Gabino Tejado, Manuel Tamayo y Baus,[2] Ceferino Suárez Bravo[22] o Manuel Sánchez Cuesta «Mirabal» i polemistes com el sacerdot i músic Josep Sorribes i Ruiz del Castillo.[23][24] Va desaparèixer el 18 de juliol de 1936 en ser confiscat,[1] i els seus tallers van quedar en poder de la CNT.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search